miércoles, 1 de junio de 2016

Antcon, introducció a l'anàlisi lexicomètric


En aquesta entrada presentem un anàlisi lèxicomètric fet a partir d’una tria i selecció d’articles i textos trobats en blogs diferents que parlen de la crisi dels refugiats que s’està vivint actualment a Europa.
Per agilitzar la lectura, intentarem ser breus en les explicacions però mirarem d’il·lustrar amb imatges els diferents passos que s’han fet.
Pas 1. Tria del corpus del text mitjançant Google i entrant en el requadre de recerca “blog+refugiats”. També s’han buscat articles a diferents diaris. Les llengües utilitzades són el català i el castellà.
Pas 2. Incertem el corpus a Antcon i fem l’anàlisi de freqüències lèxiques (amb l’opció “Treat all data as lowercase” fem que totes les paraules estiguin en minúscules per evitar que el programa compti les mateixes diferents vegades).
En aquest primer anàlisi veiem que hi ha 1567 types  i  4922 tokens.


Pas 3. Descarrego una llista de stop words en català i una altra en castellà i l’aplico a l’Antcon per treure aquelles paraules que no tenen un significat semàntic específic o d’interès pel nostre anàlisi. Veiem com ha canviat el número de tokens (ara en surten 3082) i de types (1493) i observem com, de manera molt significativa, la paraula “refugiats” ha passat de la 16a posició a la 3a. El contingut de les paraules ara ens aporta més informació sobre el corpus que estem analitzant. Veiem alguns exemples:
3 rank/ 53 freq: “refugiats”
8 rank / 25 freq: “persones”
11 rank / 20 freq: “europa”
13 rank / 16 freq: “crisis”
Com podem observar, només amb aquestes paraules ja ens podem fer una idea força acurada de la informació que estem gestionant.


Pas 4.  L’últim pas que s’ha fet ha estat analitzar les concordàncies és a dir, s’han observat tots els contextos en els que apareix una mateixa paraula obtenint, així, una visió transversal del corpus. Hem fet aquest exercici amb les quatre paraules que més es repetien en el corpus (“refugiats”, “persones”, “europa” i “crisis”).  


L'Antcon és un programa que permet analitzar la informació d'una gran quantitat de textos sense haver-los de llegir tots de manera lineal. Amb la massa ingent d'informació que gestiona la xarxa i les possibilitats d'accedir a aquesta informació, una eina d'aquest tipus, si se sap utilitzar bé i es dominen totes les seves possibilitats (com l'extracció de termes rellevants o les anomenades expressions regulars), pot ser molt eficaç per a analitzar diferents textos que tracten sobre un mateix tema sense necessitat de llegir-los linealment de principi a fi i obtenir una informació molt acurada sobre el tema en qüestió de manera àgil i sense dubte molt més ràpida  .

miércoles, 18 de mayo de 2016

TEXTOS HIPERTEXTUALS. Literatura?








Imatge inicial de "My boyfriend came back from the war" de Olia Lialina.

En les següents entrades ens endinsarem una mica en el que s'entén per literatura hipertextual o hiperficció. Hi ha dos tipus essencials de novel·les escrites en suport electrònic que s'emmarquen en dues categories: la hiperficció constructiva i la hiperficció explorativa. La primera es fa amb la col·laboració de diversos autors i la segona crea una ficció que es pot llegir en múltiples direccions i que permet el lector prendre decisions sobre el seu trajecte. Un exemple d'aquesta segona categoria és l'obra "These Waves of Girls" de Caitlin Fisher.
No havia navegat mai per textos d'hiperficció i la veritat és que és tota una autèntica experiència! Algunes reflexions ràpides a partir de la meva primera incursió:
- D'entrada cal familiaritzar-se amb la interfície que proposa l'autor/artista.
- Es viu la sensació constant de que et perds alguna cosa.
- Personalment, he tingut més interès en navegar pròpiament dit que en llegir realment el text i per tant, considero que l'estètica/opció visual és important i esdevé un element clau de l'obra (en aquest sentit, comentar que també un llibre ben editat atrau més, a vegades, que un altre poc cuidat).
- La meva paciència com a lectora (i a mi m'agrada llegir) es veu molt reduïda. Això em fa pensar si és una qüestió de costum, de suport, de desconeixement vers l'autor/a i per tant de poc interès en el que diu... El fet de poder escollir el meu itinerari no em compensa (de moment) o no m'atrau tant com llegir un llibre de principi a final.
- Sempre necessito tornar a la pàgina inicial, com si això em permetés recuperar el fil de la lectura i per tant no em deixo "perdre" o viure l'experiència de navegar per l'hipertext quan aquesta és, en definitiva, la finalitat d'aquest tipus de text...
Seguiré endinsant-me en aquest món de la hiperficció perquè, si d'entrada no m'està engrescant especialment, m'interessa conèixer-lo més per poder entendre'l millor.
 
 

viernes, 13 de mayo de 2016

ESCRIPTURA HIPERMEDIA I LECTOAUTORS












Foto: Arnau Dalmases


Com esmentàvem en l'entrada anterior, l'automatisme no és especialment creatiu i ens porta per circuits tancats que no permeten massa opcions de canvi. Deixem doncs aquest concepte i endinsem-nos en la interactivitat constructiva i creativa que els entorns hipertextuals i multimèdia ens posen al nostre avast. En aquesta entrada parlarem breument de l'escriptura hipermèdia i de com ha canviat la figura o el rol del lector, basant-nos en el text "Escritura hipermedia y lectoautores" d'Isidro Moreno.
Un lector d'hipermèdia és, d'entrada, un lector actiu i participatiu. L'escriptura hipermèdia permet participar directament en el devenir del relat seleccionat, convertint el lector en coautor ja que pot transformar el text o, fins i tot, construir propostes que l'autor original no havia previst. En aquest sentit, si ens hi fixem, el lector digital s'apropa d'alguna manera al coautor de l'oralitat ja que la interacció és, finalment, diàleg. També en l'oralitat, els rols del receptor i emissor s'alternen i es complementen contínuament. Per altra banda, l'escriptura digital és propera a l'escriptura tradicional en el sentit que, en totes dues, només la presència del lector fa avançar la lectura (a diferència, per exemple, de l'audiovisual que avança sense necessitat que el receptor hi pari atenció). 
Ara bé, la gran diferència que aporta l'escriptura hipermèdia és que s'aproxima d'una manera especial al funcionament del pensament i de les reds neuronals del cervell: interaccions complexes, capacitat d'inferència, facilitat per a combinar temes... processos, aquests, difícils de sintetitzar en esctructures lineals. També l'escriptura hipermèdia aporta un aspecte nou respecte l'escriptura tradicional i és la seva la seva multidimensionalitat en permetre el diàleg entre diferents "substàncies expressives" (Isidro Moreno, p. 130).
L'escriptura hipermèdia és, doncs, un pas més en l'ús i aplicacions de la hipertextualitat i no només ofereix al lector la possibilitat d'enriquir-se o de conèixer sinó que també permet la possibilitat de debatre continguts, aportar-ne de nous i, finalment, participar activament en la construcció de la cultura i el coneixement de la humanitat que, al cap i a la fi, és de tots i totes.  
Altres companys han escrit entrades sobre el text d'Isidro Moreno. Podeu donar-hi un cop d'ull als seus blogs:
Irene Yvega: Adiós lector, hola lectoautor
Agustí Ballesté: Hipertext i narrativa
Jaume Munné: Estructures lineals vs estructures interactives?   

domingo, 24 de abril de 2016

AUTOMATISME

En l'entrada anterior, vaig parlar del terme "automatisme" com una aproximació a l'error. Aquest concepte apareix en una de les lectures que estem realitzant dins el curs d'Escriptures Hipertextuals de la UOC i he trobat interessant comentar breument alguna de les idees que s'hi desenvolupen per tal d'ampliar la meva humil aportació. La lectura en qüestió de Joan Campàs Montaner porta el títol "Estudis sobre la teoria del caos" i elabora una sèrie de paral·lelismes entre aquesta teoria i la hipertextualitat i la connectivitat.
Campàs ens parla de Václav Havel que, a finals dels anys 70, va introduir el concepte del "poder dels impotents". Havel va adonar-se que el poder del seu país -Txecoslovàquia- no es mantenia segons les formes tradicionals del lideratge jeràrquic. La seva observació el va dur a descobrir que el poder, de fet, es mantenia viu gràcies a que memebres menys poderosos de la societat actuaven seguint una mena d'automatisme, subordinats a unes dinàmiques interiors d'un sistema el qual depenia de l'acatament de tot el món. 
En termes de caos, seguim llegint, "els sistemes que operen mitjançant la connivència i l'automatisme no són, òbviament, sistemes creatius oberts" i creen el que científicament s'anomena "cicle límit". Un cicle límit és aquell que s'aïlla del món exterior perquè es resisteix al canvi i perpetua d'una forma quasi mecànica els seus models de conducta. És aquest aspecte el que, per a mi, lliga amb el concepte d'error del qual parlava en l'anterior entrada. Un sistema que no permet o no destina energia a renovar-se o a connectar-se amb el que flueix al seu voltant, és un sistema que no introdueix millores i que, per tant, si està equivocat, perpetua l'error ad infinitum.

jueves, 24 de marzo de 2016

L'HIPERTEXTUALITAT DEL COS (reflexió personal)

William Forsythe. Improvisation technologies.















A partir de les lectures que he anat fent sobre el tema de la hipertextualitat, se m'ha ocorregut una idea que m'agradaria compartir amb vosaltres. Per deformació professional, sempre intento establir vincles entre el que llegeixo i el que faig diàriament com a ballarina. Una de les frases que hem analitzat amb Jacopo Godani, coreògraf amb el que treballo actualment i director de la Dresden Frankfurt Dance Company, és "You don't need to go through a specific pattern in order to get somewhere. Maybe you will find another pattern which will lead you where you want to go" (Jacopo Godani). 
El cos, el podem entendre també com una realitat hipertextual complexa. Cada part del nostre cos seria un "node" i depenent de les connexions que establim entre elles crearem un text o un altre (material coreogràfic, moviment). És evident que si connecto el meu colze dret amb el meu maluc esquerra crearé un moviment que no té res a veure amb el moviment que "sortirà" si connecto el mateix colze dret amb el peu esquerra, per posar un exemple ben senzill i entenedor (ho podeu probar vosaltres mateixos!). Això sense parlar de les possibilitats que es creen quan no només parlem d'un sol cos sinó que interactuem amb un altre cos o amb més d'un. Les possibilitats de relacions o interaccions potser no són infinites però sense dubte són quantioses. Quan ens endinsem en la hipertextualitat estem creant, com hem anat veient, el nostre propi recorregut, el nostre propi text de la mateixa manera que quan indaguem sobre les possibilitats del nostre cos en quan a creació de moviment, també creem, depenent de les nostres decisions, un "text" (material coreogràfic) propi. 
En aquest sentit, penso que també és interessant entendre la hipertextualitat com una plataforma creativa en la que podem prendre decisions de manera personal. Quan creem entren en joc factors com la por, la incertesa, els sentiments... elements que el pensament complex també considera. 
Finalment, volia plantejar breument una qüestió que fa referència al que nosaltres, a la companyia, hem anomenat automatisme. Quan la creació es converteix en una simple repetició de fórmules que "funcionen" o d'estructures que ja coneixem podem caure en l'automatisme la qual cosa ens pot precipitar a l'error. Repetim sense pensar i sense ser conscients que potser, una altra direcció pot ser millor. L'anàlisi conscient del que estem fent (referint-me ara a la pràctica diària que fem de moviments molt complexes i hiperdefinits) és molt important a l'hora de no repetir els mateixos errors una vegada i una altra i entenem la decisió com un element clau per ser capaços de projectar el que realment volem. De la mateixa manera, ens podem precipitar al buit cibernètic si naveguem de manera automàtica a través de la xarxa. Quan cliquem sobre un enllaç, estem prenent una decisió, ens estem "movent" cap un lloc concret i és important, penso, ser-ne ben conscients per no acabar, precisament allà on no volem. 

NOTA: Des dels seus inicis com a coreògraf, Jacopo Godani ha estat desenvolupant un discurs coreogràfic molt propi, ric i virtuós que no només consisteix en una clara búsqueda d'una estètica concreta sinó que reflexiona sobre les mecàniques de moviment i les possibilitats ilimitades que un intèrpret pot assolir a través de l'anàlisi i l'"approach" conscient i minuciós de les seves accions i decisions. Godani va ser ballarí de la companyia The Frankfurt Ballet dirigida per William Forsythe (imatge). 

viernes, 18 de marzo de 2016

DESCARTES VERSUS SÒCRATES

Com apuntàvem a la darrera entrada, l'hipertext configura una nova manera d'entendre el pensament, la identitat, el jo, la relació entre el subjecte i l'objecte i en definitiva, el coneixement. El cogito ergo sum contrasta amb el que Edgar Morin, precursor del pensament complex, enunciarà sobre la societat del desconeixement. La seva aportació s'aproxima al "cio me nihil scire o scio me nescire" (només sé que no sé res) que Plató posa en boca de Sòcrates en un dels seus diàlegs. Aquesta sentència significa que no és possible la certesa absoluta de res, fins i tot quan pensem que estem segurs d'alguna cosa. Segons Morin, en la societat actual ens enfrontem a situacions en relació amb les quals la ciència no pot proporcionar cap fórmula segura i que fan plantejar les limitacions del seu àmbit de validesa. Factors com la por, l'esperança, les crisis, la confiança són valoracions que entren en joc i que situen el coneixement objectiu en una situació complicada. 

Així, segons Edgar Morin, cal començar a aprendre a moure's en un entorn en que el caos i la incertesa guanyen terreny a les relacions entre causa-efecte. Per fer-ho desenvolupa el concepte de complexitat o pensament complex que ens interessa especialment aquí perquè, com anirem veient, estableix una clara relació amb l'hipertextualitat.
Ens endinsarem a les principals idees d'aquest autor en les següents entrades. De moment, només apuntaré a títol personal que, potser, la incertesa pot ser font de curiositat, i aquesta, l'element clau per endinsar-nos a aquest nou món, a aquest nou paradigma de pensament que, encara que ens creï l'abisme socràtic del ser conscients que no sabem res, ens obre les portes a un altre model de coneixement, tal vegada, molt més interessant, ric i tridimensional que defineix d'una manera molt més acurada la complexitat del pensament humà. 

martes, 8 de marzo de 2016

PIERRE LÉVY (1956)

Pierre Lévy, filòsof que estudia l'impacte d'Internet a la nostra 
societat, fixa sis principis rectors del que anomenem hipertext.
M'agradaria comentar-los molt breument en aquesta entrada per a obtenir-ne una definició més complerta abans d'endinsar-nos en un tema especialment engrescador que apuntava ja a l'anterior entrada i que té a veure amb el canvi que l'hipertext suposa sobre la concepció del pensament. Aquests sis agents que destaca Pierre Lévy ens serviran molt per entendre aquestes mutacions que estudiarem sobre el "jo",  la identitat, el pensament i el funcionament de la ment que, efectivament, les noves tecnologies han posat damunt la taula.

Són els següents:
1. METAMORFOSIS. Entén que la red hipertextual està en contínua  construcció i que els canvis són continus.

2. HETEROGENEÏTAT. Fa referència a la diversitat dels nodes i enllaços que hi ha en la red hipertextual. Un hipertext pot unir varis objectes diferents amb relacions diverses.

3. MULTIPLICITAT. Cada hipertext pot ser considerat el node d'un altre hipertext i així successivament de manera que es fa difícil distingir on comença i on acaba un determinat hipertext penjat a la red.

4. EXTERIORITAT. Per aquesta idea, Lévy entén que el desenvolupament d'un determinat hipertext depèn o ve determinat per una interacció amb fenòmens externs i que no es pot saber com es desenvoluparà la red.

5. TOPOLOGIA. Fa referència a la semblança que té navegar per la red a l'experiència que proporciona interpretar un mapa. 

6. MOBILITAT DE CENTRES. Aquest és un punt que trobo especialment interessant i és la idea que la red no té centre sinó que n'hi ha molts i que aquests estan sempre en moviment.

miércoles, 2 de marzo de 2016

COMENCEM A ENTRAR EN MATÈRIA...


 Seguint els primers apunts de l'assignatura he pogut constatar que, efectivament, l'hipertext ens allibera del model lineal i jeràrquic dels textos impresos al qual, fins fa ben poc, la majoria de nosaltres havíem estat "sotmesos". Ja ho havia copsat Wittgenstein: la unidimensionalitat d'algunes convencions d'escriptura és incompatible amb la manera en què realment pensem. L'hipertext, doncs, ens allibera d'aquest constrenyiment i permet reproduir el funcionament natural del pensament que és intuïtiu, treballa per associacions d'idees i de manera multidimensional.
Algunes de les conseqüències del pensament racional és que posa el coneixement sota el paradigma de la simplificació si tenim en compte que:

1. L'objecte de coneixement ha d'estar separat del subjecte que coneix.
2. Privilegia el coneixemenet dels constituents d'un sistema més que la seva globalitat.
3. Ho remet tot a equacions i fórmules. 

Ja a partir del segle XIX s'introdueixen nocions com la influència de l'observador, el caos determinista i la catàstrofe que aportaran noves i diferents consideracions al funcionament del pensar.
Sense entrar en massa detalls per ara, és important assenyalar que l'hipertext permet considerar un conjunt de coneixements com un tot i ja no parlem tant de "retenció de coneixements" sinó d'itineraris i d'associacions d'idees. 
Molière deia en una de les seves obres: "Un caballero es una persona que lo sabe todo sin haber tenido que aprender nada". Si bé és un xic radical, és cert que l'escriptura hipertextual ens permet saber moltes coses de forma immediata. Ara bé, cal aprendre a utilitzar-la i cal entendre com funciona per no perdre'ns dins el gran maremàgnum que suposa.

viernes, 26 de febrero de 2016

INTRODUCCIÓ AL MÓN HIPERTEXTUAL

"Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món". 


-Aquest bloc ha estat creat per a reflexionar sobre l'hipertextualitat seguint el curs "Escriptures Hipertextuals" de la UOC. La major part de les entrades estaran relacionades amb materials, articles, textos, etc. que s'utilitzen en aquesta assignatura.-


Algunes primeres idees:

- La lecto-escriptura és un dels mecanismes fonamentals de construcció de la nostra pròpia subjectivitat.
-El suport digital transforma els processos de lectura i escriptura i per tant les formes de pensar.
- Apareix una nova relació entre l'autor i l'obra i el lector i l'obra.
- L'hipertext permet reproduir el funcionament natural del pensament humà.
- L'hipertext instrumentalitza la complexitat.
- L'hipertext és una escriptura no seqüencial (Theodor Nelson).
- És en la lectura on el text adquireix la seva significació (R. Barthes).
- El text és potencialment infinit.
- Ningú domina el text i aquest no pertany a ningú.
- Es trenca l'organitzció clàssica inici-nus-final.
- La lectura també produceix text, també és escriptura.
- El text té recorreguts de lectures múltiples.
- Amb l'ordinador, el text s'instal·la en un nou espai i una nova temporalitat.
- L'hipertext representa la culminació de la doctrina postmoderna.