L'HIPERTEXTUALITAT DEL COS (reflexió personal)

William Forsythe. Improvisation technologies.

A partir de les lectures que he anat fent sobre el tema de la hipertextualitat, se m'ha ocorregut una idea que m'agradaria compartir amb vosaltres. Per deformació professional, sempre intento establir vincles entre el que llegeixo i el que faig diàriament com a ballarina. Una de les frases que hem analitzat amb Jacopo Godani, coreògraf amb el que treballo actualment i director de la Dresden Frankfurt Dance Company, és "You don't need to go through a specific pattern in order to get somewhere. Maybe you will find another pattern which will lead you where you want to go" (Jacopo Godani). 

El cos, el podem entendre també com una realitat hipertextual complexa. Cada part del nostre cos seria un "node" i depenent de les connexions que establim entre elles crearem un text o un altre (material coreogràfic, moviment). És evident que si connecto el meu colze dret amb el meu maluc esquerra crearé un moviment que no té res a veure amb el moviment que "sortirà" si connecto el mateix colze dret amb el peu esquerra, per posar un exemple ben senzill i entenedor (ho podeu probar vosaltres mateixos!). Això sense parlar de les possibilitats que es creen quan no només parlem d'un sol cos sinó que interactuem amb un altre cos o amb més d'un. Les possibilitats de relacions o interaccions potser no són infinites però sense dubte són quantioses. Quan ens endinsem en la hipertextualitat estem creant, com hem anat veient, el nostre propi recorregut, el nostre propi text de la mateixa manera que quan indaguem sobre les possibilitats del nostre cos en quan a creació de moviment, també creem, depenent de les nostres decisions, un "text" (material coreogràfic) propi. 

En aquest sentit, penso que també és interessant entendre la hipertextualitat com una plataforma creativa en la que podem prendre decisions de manera personal. Quan creem entren en joc factors com la por, la incertesa, els sentiments... elements que el pensament complex també considera. 

Finalment, volia plantejar breument una qüestió que fa referència al que nosaltres, a la companyia, hem anomenat automatisme. Quan la creació es converteix en una simple repetició de fórmules que "funcionen" o d'estructures que ja coneixem podem caure en l'automatisme la qual cosa ens pot precipitar a l'error. Repetim sense pensar i sense ser conscients que potser, una altra direcció pot ser millor. L'anàlisi conscient del que estem fent (referint-me ara a la pràctica diària que fem de moviments molt complexes i hiperdefinits) és molt important a l'hora de no repetir els mateixos errors una vegada i una altra i entenem la decisió com un element clau per ser capaços de projectar el que realment volem. De la mateixa manera, ens podem precipitar al buit cibernètic si naveguem de manera automàtica a través de la xarxa. Quan cliquem sobre un enllaç, estem prenent una decisió, ens estem "movent" cap un lloc concret i és important, penso, ser-ne ben conscients per no acabar, precisament allà on no volem. 

NOTA: Des dels seus inicis com a coreògraf, Jacopo Godani ha estat desenvolupant un discurs coreogràfic molt propi, ric i virtuós que no només consisteix en una clara búsqueda d'una estètica concreta sinó que reflexiona sobre les mecàniques de moviment i les possibilitats ilimitades que un intèrpret pot assolir a través de l'anàlisi i l'"approach" conscient i minuciós de les seves accions i decisions. Godani va ser ballarí de la companyia The Frankfurt Ballet dirigida per William Forsythe (imatge). 

DESCARTES VERSUS SÒCRATES

Com apuntàvem a la darrera entrada, l'hipertext configura una nova manera d'entendre el pensament, la identitat, el jo, la relació entre el subjecte i l'objecte i en definitiva, el coneixement. El cogito ergo sum contrasta amb el que Edgar Morin, precursor del pensament complex, enunciarà sobre la societat del desconeixement. La seva aportació s'aproxima al "cio me nihil scire o scio me nescire" (només sé que no sé res) que Plató posa en boca de Sòcrates en un dels seus diàlegs. Aquesta sentència significa que no és possible la certesa absoluta de res, fins i tot quan pensem que estem segurs d'alguna cosa. Segons Morin, en la societat actual ens enfrontem a situacions en relació amb les quals la ciència no pot proporcionar cap fórmula segura i que fan plantejar les limitacions del seu àmbit de validesa. Factors com la por, l'esperança, les crisis, la confiança són valoracions que entren en joc i que situen el coneixement objectiu en una situació complicada. 

Així, segons Edgar Morin, cal començar a aprendre a moure's en un entorn en que el caos i la incertesa guanyen terreny a les relacions entre causa-efecte. Per fer-ho desenvolupa el concepte de complexitat o pensament complex que ens interessa especialment aquí perquè, com anirem veient, estableix una clara relació amb l'hipertextualitat.

Ens endinsarem a les principals idees d'aquest autor en les següents entrades. De moment, només apuntaré a títol personal que, potser, la incertesa pot ser font de curiositat, i aquesta, l'element clau per endinsar-nos a aquest nou món, a aquest nou paradigma de pensament que, encara que ens creï l'abisme socràtic del ser conscients que no sabem res, ens obre les portes a un altre model de coneixement, tal vegada, molt més interessant, ric i tridimensional que defineix d'una manera molt més acurada la complexitat del pensament humà. 

PIERRE LÉVY (1956)

Pierre Lévy, filòsof que estudia l'impacte d'Internet a la nostra 
societat, fixa sis principis rectors del que anomenem hipertext.
M'agradaria comentar-los molt breument en aquesta entrada per a obtenir-ne una definició més complerta abans d'endinsar-nos en un tema especialment engrescador que apuntava ja a l'anterior entrada i que té a veure amb el canvi que l'hipertext suposa sobre la concepció del pensament. Aquests sis agents que destaca Pierre Lévy ens serviran molt per entendre aquestes mutacions que estudiarem sobre el "jo",  la identitat, el pensament i el funcionament de la ment que, efectivament, les noves tecnologies han posat damunt la taula.

Són els següents:
1. METAMORFOSIS. Entén que la red hipertextual està en contínua  construcció i que els canvis són continus.

2. HETEROGENEÏTAT. Fa referència a la diversitat dels nodes i enllaços que hi ha en la red hipertextual. Un hipertext pot unir varis objectes diferents amb relacions diverses.

3. MULTIPLICITAT. Cada hipertext pot ser considerat el node d'un altre hipertext i així successivament de manera que es fa difícil distingir on comença i on acaba un determinat hipertext penjat a la red.

4. EXTERIORITAT. Per aquesta idea, Lévy entén que el desenvolupament d'un determinat hipertext depèn o ve determinat per una interacció amb fenòmens externs i que no es pot saber com es desenvoluparà la red.

5. TOPOLOGIA. Fa referència a la semblança que té navegar per la red a l'experiència que proporciona interpretar un mapa. 

6. MOBILITAT DE CENTRES. Aquest és un punt que trobo especialment interessant i és la idea que la red no té centre sinó que n'hi ha molts i que aquests estan sempre en moviment.

COMENCEM A ENTRAR EN MATÈRIA...

 Seguint els primers apunts de l'assignatura he pogut constatar que, efectivament, l'hipertext ens allibera del model lineal i jeràrquic dels textos impresos al qual, fins fa ben poc, la majoria de nosaltres havíem estat "sotmesos". Ja ho havia copsat Wittgenstein: la unidimensionalitat d'algunes convencions d'escriptura és incompatible amb la manera en què realment pensem. L'hipertext, doncs, ens allibera d'aquest constrenyiment i permet reproduir el funcionament natural del pensament que és intuïtiu, treballa per associacions d'idees i de manera multidimensional.

Algunes de les conseqüències del pensament racional és que posa el coneixement sota el paradigma de la simplificació si tenim en compte que:

1. L'objecte de coneixement ha d'estar separat del subjecte que coneix.

2. Privilegia el coneixemenet dels constituents d'un sistema més que la seva globalitat.

3. Ho remet tot a equacions i fórmules. 

Ja a partir del segle XIX s'introdueixen nocions com la influència de l'observador, el caos determinista i la catàstrofe que aportaran noves i diferents consideracions al funcionament del pensar.

Sense entrar en massa detalls per ara, és important assenyalar que l'hipertext permet considerar un conjunt de coneixements com un tot i ja no parlem tant de "retenció de coneixements" sinó d'itineraris i d'associacions d'idees. 

Molière deia en una de les seves obres: "Un caballero es una persona que lo sabe todo sin haber tenido que aprender nada". Si bé és un xic radical, és cert que l'escriptura hipertextual ens permet saber moltes coses de forma immediata. Ara bé, cal aprendre a utilitzar-la i cal entendre com funciona per no perdre'ns dins el gran maremàgnum que suposa.