Imatge inicial de "My boyfriend came back from the war" de Olia Lialina.
En les següents entrades ens endinsarem una mica en el que s'entén per literatura hipertextual o hiperficció. Hi ha dos tipus essencials de novel·les escrites en suport electrònic que s'emmarquen en dues categories: la hiperficció constructiva i la hiperficció explorativa. La primera es fa amb la col·laboració de diversos autors i la segona crea una ficció que es pot llegir en múltiples direccions i que permet el lector prendre decisions sobre el seu trajecte. Un exemple d'aquesta segona categoria és l'obra "These Waves of Girls" de Caitlin Fisher.
No havia navegat mai per textos d'hiperficció i la veritat és que és tota una autèntica experiència! Algunes reflexions ràpides a partir de la meva primera incursió:
- D'entrada cal familiaritzar-se amb la interfície que proposa l'autor/artista.
- Es viu la sensació constant de que et perds alguna cosa.
- Personalment, he tingut més interès en navegar pròpiament dit que en llegir realment el text i per tant, considero que l'estètica/opció visual és important i esdevé un element clau de l'obra (en aquest sentit, comentar que també un llibre ben editat atrau més, a vegades, que un altre poc cuidat).
- La meva paciència com a lectora (i a mi m'agrada llegir) es veu molt reduïda. Això em fa pensar si és una qüestió de costum, de suport, de desconeixement vers l'autor/a i per tant de poc interès en el que diu... El fet de poder escollir el meu itinerari no em compensa (de moment) o no m'atrau tant com llegir un llibre de principi a final.
- Sempre necessito tornar a la pàgina inicial, com si això em permetés recuperar el fil de la lectura i per tant no em deixo "perdre" o viure l'experiència de navegar per l'hipertext quan aquesta és, en definitiva, la finalitat d'aquest tipus de text...
Seguiré endinsant-me en aquest món de la hiperficció perquè, si d'entrada no m'està engrescant especialment, m'interessa conèixer-lo més per poder entendre'l millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario