Seguint els primers apunts de l'assignatura he pogut constatar que, efectivament, l'hipertext ens allibera del model lineal i jeràrquic dels textos impresos al qual, fins fa ben poc, la majoria de nosaltres havíem estat "sotmesos". Ja ho havia copsat Wittgenstein: la unidimensionalitat d'algunes convencions d'escriptura és incompatible amb la manera en què realment pensem. L'hipertext, doncs, ens allibera d'aquest constrenyiment i permet reproduir el funcionament natural del pensament que és intuïtiu, treballa per associacions d'idees i de manera multidimensional.
Algunes de les conseqüències del pensament racional és que posa el coneixement sota el paradigma de la simplificació si tenim en compte que:
1. L'objecte de coneixement ha d'estar separat del subjecte que coneix.
2. Privilegia el coneixemenet dels constituents d'un sistema més que la seva globalitat.
3. Ho remet tot a equacions i fórmules.
Ja a partir del segle XIX s'introdueixen nocions com la influència de l'observador, el caos determinista i la catàstrofe que aportaran noves i diferents consideracions al funcionament del pensar.
Sense entrar en massa detalls per ara, és important assenyalar que l'hipertext permet considerar un conjunt de coneixements com un tot i ja no parlem tant de "retenció de coneixements" sinó d'itineraris i d'associacions d'idees.
Molière deia en una de les seves obres: "Un caballero es una persona que lo sabe todo sin haber tenido que aprender nada". Si bé és un xic radical, és cert que l'escriptura hipertextual ens permet saber moltes coses de forma immediata. Ara bé, cal aprendre a utilitzar-la i cal entendre com funciona per no perdre'ns dins el gran maremàgnum que suposa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario