A partir de les lectures que he anat fent sobre el tema de la hipertextualitat, se m'ha ocorregut una idea que m'agradaria compartir amb vosaltres. Per deformació professional, sempre intento establir vincles entre el que llegeixo i el que faig diàriament com a ballarina. Una de les frases que hem analitzat amb Jacopo Godani, coreògraf amb el que treballo actualment i director de la Dresden Frankfurt Dance Company, és "You don't need to go through a specific pattern in order to get somewhere. Maybe you will find another pattern which will lead you where you want to go" (Jacopo Godani).
El cos, el podem entendre també com una realitat hipertextual complexa. Cada part del nostre cos seria un "node" i depenent de les connexions que establim entre elles crearem un text o un altre (material coreogràfic, moviment). És evident que si connecto el meu colze dret amb el meu maluc esquerra crearé un moviment que no té res a veure amb el moviment que "sortirà" si connecto el mateix colze dret amb el peu esquerra, per posar un exemple ben senzill i entenedor (ho podeu probar vosaltres mateixos!). Això sense parlar de les possibilitats que es creen quan no només parlem d'un sol cos sinó que interactuem amb un altre cos o amb més d'un. Les possibilitats de relacions o interaccions potser no són infinites però sense dubte són quantioses. Quan ens endinsem en la hipertextualitat estem creant, com hem anat veient, el nostre propi recorregut, el nostre propi text de la mateixa manera que quan indaguem sobre les possibilitats del nostre cos en quan a creació de moviment, també creem, depenent de les nostres decisions, un "text" (material coreogràfic) propi.
En aquest sentit, penso que també és interessant entendre la hipertextualitat com una plataforma creativa en la que podem prendre decisions de manera personal. Quan creem entren en joc factors com la por, la incertesa, els sentiments... elements que el pensament complex també considera.
Finalment, volia plantejar breument una qüestió que fa referència al que nosaltres, a la companyia, hem anomenat automatisme. Quan la creació es converteix en una simple repetició de fórmules que "funcionen" o d'estructures que ja coneixem podem caure en l'automatisme la qual cosa ens pot precipitar a l'error. Repetim sense pensar i sense ser conscients que potser, una altra direcció pot ser millor. L'anàlisi conscient del que estem fent (referint-me ara a la pràctica diària que fem de moviments molt complexes i hiperdefinits) és molt important a l'hora de no repetir els mateixos errors una vegada i una altra i entenem la decisió com un element clau per ser capaços de projectar el que realment volem. De la mateixa manera, ens podem precipitar al buit cibernètic si naveguem de manera automàtica a través de la xarxa. Quan cliquem sobre un enllaç, estem prenent una decisió, ens estem "movent" cap un lloc concret i és important, penso, ser-ne ben conscients per no acabar, precisament allà on no volem.
NOTA: Des dels seus inicis com a coreògraf, Jacopo Godani ha estat desenvolupant un
discurs coreogràfic molt propi, ric i virtuós que no només consisteix en
una clara búsqueda d'una estètica concreta sinó que reflexiona sobre
les mecàniques de moviment i les possibilitats ilimitades que un
intèrpret pot assolir a través de l'anàlisi i l'"approach" conscient i
minuciós de les seves accions i decisions. Godani va ser ballarí de la companyia The Frankfurt Ballet dirigida per William Forsythe (imatge).
M'ha agradat molt la relació que crees entre el concepte de hipertext i el moviment del cos, fantàstic, sobretot en el fet de relacionar-ho amb prendre decisions que ens poden dur a multitud d'objectius diferents que no preteníem a priori.
ResponderEliminar