Com apuntàvem a la darrera entrada, l'hipertext configura una nova manera d'entendre el pensament, la identitat, el jo, la relació entre el subjecte i l'objecte i en definitiva, el coneixement. El cogito ergo sum contrasta amb el que Edgar Morin, precursor del pensament complex, enunciarà sobre la societat del desconeixement. La seva aportació s'aproxima al "cio me nihil scire o scio me nescire" (només sé que no sé res) que Plató posa en boca de Sòcrates en un dels seus diàlegs. Aquesta sentència significa que no és possible la certesa absoluta de res, fins i tot quan pensem que estem segurs d'alguna cosa. Segons Morin, en la societat actual ens enfrontem a situacions en relació amb les quals la ciència no pot proporcionar cap fórmula segura i que fan plantejar les limitacions del seu àmbit de validesa. Factors com la por, l'esperança, les crisis, la confiança són valoracions que entren en joc i que situen el coneixement objectiu en una situació complicada.
Així, segons Edgar Morin, cal començar a aprendre a moure's en un entorn en que el caos i la incertesa guanyen terreny a les relacions entre causa-efecte. Per fer-ho desenvolupa el concepte de complexitat o pensament complex que ens interessa especialment aquí perquè, com anirem veient, estableix una clara relació amb l'hipertextualitat.
Ens endinsarem a les principals idees d'aquest autor en les següents entrades. De moment, només apuntaré a títol personal que, potser, la incertesa pot ser font de curiositat, i aquesta, l'element clau per endinsar-nos a aquest nou món, a aquest nou paradigma de pensament que, encara que ens creï l'abisme socràtic del ser conscients que no sabem res, ens obre les portes a un altre model de coneixement, tal vegada, molt més interessant, ric i tridimensional que defineix d'una manera molt més acurada la complexitat del pensament humà.
Hola Nora,
ResponderEliminarEstic molt d’acord amb la síntesi que fas de la complexitat i comparteixo també algunes de les idees d’Edgar Morin.
Però, precisament, perquè les coses no són simples i perquè tot és polièdric, polisèmic, polifònic i, a més, estan interelacionades, (en aquí crec que les “mirades” que ofereixen les Humanitats tenen molt a dir perquè estan en el moll de l’ós de les interpretacions polièdriques), també voldria fer una mica d’advocat del diable.
M’explico: que la nostra societat actual és complexa, que el nostre entorn és borrós i incert hi estic d’acord. Però també devia ser una societat complexa la dels nostres avis, i la dels avis dels nostres avis, etc. En definitiva, vull dir que, potser, la idea de la societat complexa (la nostra) té un grau de presentisme molt elevat. És a dir, mirem amb les nostres ulleres del present. El nostre present sempre és el millor, el pitjor, és ...ufff. Tanmateix, voldríem saber el futur i el present, per se, ja crea incertesa.
Torno a preguntar: què en devien pensar els nostres avis de la seva societat? No devia està plena de incerteses? No era també xacrosa i boirosa? Complexa?
Seguim.
Hola Jaume. D'entrada, moltes gràcies pel comentari i la teva reflexió. Estic totalment d'acord amb tu que no hem de caure en aquest presentisme i pensar que ara tot és diferent. Per desgràcia, no han canviat tant les coses com potser voldríem. El que volia destacar, sobretot, és el canvi de paradigma. Si bé penso que la humanitat en sí és complexa i que tota societat i cultura ha viscut, viu i viurà plantejant qüestions irresolubles, el canvi de paradigma del model lineal al model hipertextual i el concepte de complexitat de Morin obren un nou camí (o diferent) a la interpretació del que és el coneixement. Ni millor ni pitjor però de ben segur diferent. Posar de manifest i entendre que no tot es pot reduir a fórmules matemàtiques o a relacions de causa-efecte i que factors com els que esmenta Morin juguen un rol important en el desenvolupament del saber, implica una mirada molt més humanista (com comentes tu) sobre la realitat que ens envolta i contribueix, segons el meu parer, a donar una altra perspectiva sobre el coneixement que fins ara (em refereixo a l'arribada de les noves tecnologies i el desenvolupament de l'hipertextualitat i la informació digital) no s'havia considerat.
Eliminar